Jardins

VISITEU LA NOVA PÀGINA WEB

http://www.institutmontserrat.cat/

 

 

 

 

El jardí del Montserrat és un jardí dels que es consideren de tipus romàntic, on creixen una gran tipus de varietats vegetals: xiprers, oms, pins pinyoners, cedres, plataners, lledoners, acàcies, llorers, figueres, nesprers, palmeres...

 

 

Des de fa uns quants anys, a més, el jardí s'ha fet famós per la nombrosa colònia de cotorres que l'ha escollit com a lloc de residència i procreació.

La subsistència del jardí s'ha vist amenaçada, en més d'una ocasió, per l'especulació immobiliària que va provocar, en temps més foscos que els actuals, heroiques campanyes de resistència per part dels qui havien viscut estones inoblidables i que el defensaven com a escenari on trobar la tranquil·litat i l'ambientació necessàries per al desenvolupament i el conreu de la sensibilitat.

Veiem, com a exemple, quin testimoni en donava Montserrat Roig, antiga alumna de l'Institut, a les pàgines del diari "Tele-Exprés"(9.5.75) en un moment que el Ministeri d'Educació volia construir-hi un edifici per a la seva Delegació a Barcelona.

 

"Cuando entré, pués, al Instituto Montserrat, lo primero que me sorprendió fue aquel jardín ancho, de formas desordenadas, quizás algo salvaje, desbordado por la vegetación, lleno de espacios misteriosos y de un bosque de pinos que bajaba en suave pendiente.(....).
Aquel jardín significó para mí la libertad(...). En aquel bosque juré amistades eternas, escribí mis primeras cartas cursis y sentimentales y nos decíamos secretos:allí otra amiga "del alma" me contó de pe a pa cómo va eso de hacer niños(...).

Allá, en aquel jardín, la idea de pecado se fue difuminando y ya no me veía como una "futura perdida"-que era lo que me pronosticaban las monjas; aunque quizás sí, que me haya perdido, pero por otros caminos- y lloraba leyendo versos de José Hierro, Blas de Otero y Miguel Hernández.

A los mios no los descubrí hasta la segunda adolescencia: sobre todo a Espriu.(...) Quizás estas notas son una referencia demasiado directa a mi nostalgia. Lo siento, me lo ha provocado la notícia que quieren hacer desaparecer un recuerdo que fue tanto para mí, y para todas las alumnas que han pasado por el Instituto Montserrat".

Copyright 2011 Jardins. Institut Montserrat